M’agrada escoltar el so de les campanes de les esglésies quan toquen les hores, els quarts, a missa d’ofici, l’àngelus o a festa.
Llegeixo al diari que les campanes ja són legals... ah! però és que eren il·legals? Sembla que sí. Doncs, ja puc respirar tranquil·la perquè aquest so que tant m’agrada, a partir d’ara, regalarà millor les meves orelles ja que ha estat legalitzat.
El govern ha declarat el so de les campanes de les esglésies patrimoni cultural immaterial sonor del país i així queden excloses de les normatives acústiques municipals. Fins a quins extrems hem arribat? Calia fer aquesta protecció del so de les campanes de les esglésies? Que faran a partir d’ara els urbanites que han arribat a denunciar que no poden dormir a causa del so de les campanes de l’església del poble on tenen la segona residència? Queixes i denúncies que han arribat als tribunals i al Síndic de Greuges. Hauran de vendre’s la casa, no? perquè el so de les campanes està protegit, és legal.
Dit això em torno a preguntar, les esquelles de les vaques i la pudor dels fems, també seran protegits i legalitzats? Perquè queixes i denúncies en aquest sentit també n’hi ha per part dels urbanites. Ho trobo encara més fort que el tema campanes! Si us plau, senyors i senyores, que la merda de la muntanya no fa pudor! Per sortir de la ciutat s’ha de saber fer-ho, i sinó s’ha de sortir en positiu, val més que es quedin trepitjant asfalt que allà no trobaran ni campanes, ni esquelles, ni pudors que els molestin! I això ho diu una exurbanita que està encantada quan escolta les campanes de l’església parroquial i que lamenta que el seu poble no sigui una mica més petit i amb pagesos més a prop per poder escoltar l’esquella de les vaques i l’olor de fems!
Un consell, a mi em va funcionar de petita, per agafar bé la son i no ser desvetllat per campanes ni esquelles, una bona formula és escoltar a la família telerín abans d'anar a dormir. Dolços somnis!
| < Anterior | Següent > |
|---|
