Som la Selva

El dia després de la nevada, sense llum, sense aigua, alguns sense carreteres i altres amb els fills disseminats per cases de familiars i veïns, ens reunirem a l’Ajuntament i l’alcalde ens va dir que des de las companyies elèctriques li havien comunicat que estaven desbordats, si volem tenir llum aviat ens hi hauríem de posar i fou així que varem fer grups de cinc per anar retirant els postes que havien caigut per tal de preparar el terreny als operaris que col·locarien els nous. Fou la nevada del 86.

Ara han caigut torres i aquest ajut dels veïns, aquest: “ja ens ho fem nosaltres”, no es possible però altres coses si que es poden fer, com per exemple netejar la teva vorera de neu possibilitant el pas de la gent. Ahir hi havia persones que netejaven davant casa seva, la majoria eren gent gran.

Els d’aquesta banda del país, els que paguem, donem tota la culpa als polítics que, siguem francs… tota tota no la deuen tenir, a Itàlia si que quan plou es culpa del govern (piove, porco governo) però a casa nostre? Voleu dir? Potser sí, si més no em venen ganes d’anomenar el nom del porc quan un vell conegut de l’institut de Santa Coloma de Farners ens parla de l’excepcionalitat del fenòmen quan ell mateix havia demanat dimissions encara no fa vuit anys per un cas molt menor del que encara patim avui.

Senyor Boada, el que hauria de ser una excepció, excepció política es vostè i tota la colla que l’acompanyen que no tenen cap vergonya en treures las culpes de sobre sols i només perquè ara son vostés qui governen. Ni aquells eren tant dolents ni vostés tant bons, simplement uns i altres són uns ineptes.