A principis dels noranta en Frank Sinatra va editar un disc de duets amb altres artistes i cantants. Aquell disc presentava com a gran innovació el fet de que algunes de las cançons havien estat gravades sense que els dos cantants s’haguessin vist mai, l’artista convidat gravava la seva part des de un estudi londinenc i l’enviava amb un suport a l’estudi d’en Sinatra que l’utilitzava com si fos un instrument més de l’orquestra que tocava a l’habitació del costat.
La setmana passada mentre buscava “Hotel Califòrnia” per adjuntar ea l'escrit de Som la Selva, vaig ensopegar amb dos músics, en Jimmy Gelhaar i en Bastiaan Ziglstra, que graven versions i les pengen al youtube en vídeos que es fan ells. Mai s’han trobat físicament, un ho fa des de un poble holandes i l’altre des de Denver. Cada un toca els seus instruments o canta des de casa seva, es veuen per la pantalla de l’ordinador ho graven, ho barregen i surt. Per exemple, aquesta preciositat de versió del “stairway to heaven” dels enyorats Led Zeppelin. Ells mateixos demanen que si us ha agradat el resultat de la seva feina l’envieu als vostres amics i així ho faig. Una recomanació, busqueu també l'“Hotel Califòrnia” d’aquest parell, simplement fantàstic.
Son realment bons?... el resultat que ens arriba és summament agradable, no us sembla? i dic el resultat perquè un dubte m’ha vingut el cap... i si això que veiem no existeix? I si és un muntatge? I si la pregunta ha de ser: són realment? O simplement: són? Perquè... mira que si resulta que quan ens comuniquem amb desconeguts a través de la pantalla a l’altre banda no hi ha ningú sols una màquina que va contestant els nostres e-mails com millor li sembla...
Avui he sentit dir: ho he vist a internet!! L’altre ha dit: Jo ho he llegit en un llibre. Avui, encara la discussió l’ha guanyat el que ho va llegir en un llibre, però i el dia en que aquest rebi per tota resposta “¿Y eto que é?” per que aquest dia arribarà, serà el dia en que la paraula d’internet anirà a missa.
| < Anterior | Següent > |
|---|
