Com seria el món, sense el valor de essències primigènies, sense el condicionants que esdevenen normes primigènies que ens han de guiar en el seguici permanent, aquell que ens és exigible tot hora en la veneració de la llum eterna, llum que ens guia en la veneració de la vida com un do incommensurable esdevenint llegat a conservar i preservar?
El bé significa en la mistificació transcendent, quelcom que en la radical promesa de consecució, ens adorna aquella actitud que esguarda els nostres anhels en la més profunda visió que de la humanitat mateixa estant, et permet, quan l’abraces, de descobrir com el mal no és sinó una conseqüència mateixa de la frustració que esdevé en aquells que volen acomboiar les riqueses mundanes, el poder que no és real, sinó mundà, profà en la realitat dels homes, lluny d’ aquelles realitats que els ancians ens han transmès si hem estat capaços d’escoltar atentament els missatges i els senyals que la terra ens do.
Publicat a Diari d'Albert Balada: http://albertbalada.blogspot.com
| < Anterior | Següent > |
|---|
