Som la Selva

Fa dos anys, aproximadament, em vaig trobar a la Dolors Riera a la Plaça Farners de Santa Coloma i aquell dia els seus ulls brillaven amb una llum especial ja que era portadora d’una gran notícia. Em va explicar que havia decidit fer les seves primeres escultures després d’anys d’intencions, de pensar-hi, però, no fer-ho. La Dolors, professionalment, es dedica al disseny de joies i ara porta aquesta precisió a l’hora de donar forma als materials preciosos, al fang, al bronze, a composicions més grans. El passat Nadal, vaig visitar amb molta il·lusió la seva primera exposició d’escultures i poques setmanes després la van convidar a participar a l’onzena edició del Saló d’Art de Reus. Aquests dies ha rebut la notícia que ha estat seleccionada per mostrar una de les seves escultures al Carroussel du Louvre que es farà el proper mes de desembre a París.

La Dolors és una persona, que com moltes altres, a vegades ha vist que la vida li somreia i a cops com la maltractava, especialment com a mare, afrontant amb fortalesa la drogodependència del fill, la joia més valuosa que té i la que més està costant de modelar. Precisament, aquesta problemàtica de vida de la Dolors, ha estat i és la que li dóna força per emprendre aquesta camí com a escultora perquè ho fa per a ella mateixa però també pels que l’envolten. És una manera de demostrar-li al seu fill com l’estima i que un altre món és possible.

La meva experiència en el disseny de joieria m’ha impulsat a fer escultures. Durant molts anys, mentre feia composicions de joies em venien flashos de muntatges més grans i veia la imatge d’un dibuix que tenia fet des de 9 anys enrera. Fa dos anys em vaig decidir i el dibuix fa tenir forma per acabar sent l’escultura que he titulat “la dona creativa i imaginativa” i que és justament la que ha estat seleccionada per anar a París.

En principi, va ser important conèixer una persona que em va animar i em va posar en contacte amb el taller d’art de Riudellots de la Selva. Vaig anar-hi per aprendre tot el procés de l’escultura i les tècniques, però, no ho vaig dir a ningú de la meva família fins que no vaig tenir acabada la primera escultura i la vaig ensenyar. Tot van ser felicitacions i ànims i així van venir la resta d’escultures que són les que formen l’exposició al costat de la dona creativa i imaginativa, que és la primera, les tres boles del món i la que anomeno mare-protecció, que és preciosa i és molt representativa per a mi.

És el patiment sofert durant els darrers anys amb la problemàtica del meu fill i la mà que envolta l’esquena d’una dona, que és la base principal de l’escultura, és la protecció rebuda durant aquest temps per part del meu home.

És la imatge de la feminitat. El colom és el símbol de Santa Coloma de Farners, el meu poble, que m’ha donat ales per crear. Em comparo amb un ocell que pot volar i volar i per a mi és deixar-me anar de tot el que penso a través de l’escultura. És una composició petita, ja que fa 46 centímetres d’alçada per 21 d’amplada amb uns 17 quilos de pes. L’escultura porta uns 14 brillants col·locats estratègicament amb un significat molt especial cadascun d’ells. Els organitzadors del Carroussel du Louvre m’han explicat que han seleccionat aquesta peça perquè en ella detecten moltes connotacions de l’artista com la feminitat, la precisió, el tacte a l’hora de modelar i el colom que és el símbol d’on sóc.

El Carroussel du Louvre sempre m’ho havia mirat com una cosa llunyana, només per a grans artistes. Haver estat escollida i que les belles arts hagin apreciat el meu treball, és un gran privilegi que recompensa el meu esforç durant molts anys. Tot i que ho porto amb molta humilitat, penso que aquesta escultura és mereix ser mostrada al proper Carroussel. Quan em van comunicar que havia estat seleccionada, vaig trigar tres  dies a reaccionar i assumir-ho.

En aquests moments, molt! Per moltes coses que passin a la vida, el fet de poder expressar els meus sentiments  a través de l’art és fantàstic.

La situació viscuda durant aquests anys amb el meu fill i el món de les drogues ha inspirat la meva obra. Tenia i tinc molta angoixa, molta pena i tot això ho expresso en les meves escultures. En veure tot això, sembla que el meu fill comença a reaccionar en positiu ja que ell és una part molt important de tot això i també de les poesies que escric.

Sí, sí, cinc més. Dues d’elles estaran també dedicades al món de la dona ja que per a mi la dona significa molt, és el pilar del món, i se’ns ha valorat poc. Les altres tres estan dedicades a la infància, ja que sempre he pensat que com siguin els primers anys de la  vida d'una persona marcaran el seu futur.