Ironies de la vida, l’Oscar a Millor pel·lícula se’l va endur el diumenge passat, en la 82 è cerimònia dels Oscars, el film En tierra hostil, just el dia que es celebraven eleccions a Irak, un film que explica les peripècies d’una brigada de soldats americans que es dedica a la desactivació d’explosius a Bagdad.
Kathryn Bigelow, es va endur l’estatueta a millor directora, i entra així dins la història dels Oscars, convertint-se en la primera dona que guanya aquest premi. Si, si, increïble però en 82 anys de vida, cap dona havia pogut pujar al sentir “and the Oscar goes to...”
En la categoria de millor actor no hi va haver cap sorpresa. Jeff Bridges es va emportar el premi pel seu paper a Corazón rebelde, tot i que, en la meva modesta opinió, el premi havia de ser per Morgan Freeman que hagués pogut fer un molt bon discurs d’agraïment. No podia haver-hi un altre Nelson Mandela millor que ell. En veure Invictus penses en la sort que ha tingut la gent del seu voltant de poder arribar a conèixer un personatge com Nelson Mandela, desitges poder com a mínim haver creuat quatre paraules amb ell per a que et pugui convertir en una persona millor. Clint Eatwood, quan va acabar de rodar Million dollar baby va prometre a Morgan Freeman que un dia faria una peli on pogués interpretar a Nelson Mandela. Un film que aprofitant l’avinentesa, recomano a tothom.
Un cas curiós és el de Sandra Bullock, la millor i pitjor actriu de l’any. En qüestió de dies va rebre el Razzie a la pitjor actriu per Loca obsesión i el Oscar, per The blind side. Ara, això sí, va tenir l’elegància d’anar-los a recollir tots dos! Però així és Hollywood...
Tampoc hi ha haver sorpreses en el primer premi de la nit, el de millor actor secundari que va entregar Penélope Cruz. Les travesses van encertar, el paper de Christoph Waltz, per Malditos bastardos estava cantat. Així com el premi a la millor actriu secundària: realment Penélope Cruz tenia poques possibilitats, i cal dir-ho que aquesta vegada, que ella mateixa ja va declarar en roda de premsa, tenia raó. El seu paper a Nine tampoc era excessivament destacable, i no era mereixedor d’un Oscar, tot i que em reivindico fan total de la Pe. Se’l va endur Mo’nique per Precious que ja havia arrasat a Sundance i als Globus d‘Or.
Tot fins aquí, uns premis dins la correcció i el consens entre la crítica i el públic. Tot molt políticament correcte. Però Avatar, l’èxit de l’any, només es va endur 3 estatuetes, tots premis tècnics, com també va passar amb Agora en els Goya, reivindicant així que les super produccions no van relacionades amb els principals premis si no més aviat amb premis que semblen de consolació. La seva ex-dona, Kathryn Bigelow, li va treure tota possibilitat de repetir un èxit com el de Titanic.
No puc dissimular l’alegria per l’Oscar a millor pel•lícula estrangera pel film argentí El secreto de sus ojo” Una cinta especial per molts motius, cinematogràficament impecable, una barreja de comèdia i drama, tocs de suspens, cinema noir i tragèdia, vaja allò que se’n diu “un peliculón”, ha estat reconeguda com la millor pel.lícula estrangera per davant de “La cinta blanca” de Michael Haneke, la favorita, i “La teta asustada”.
Ara que em declaro completament inútil per intentar entendre com és que a San Sebastián no va guanyar res quan era de llarg una de les millors històries que es presentaven a concurs en la Secció Oficial el passat setembre, i ara en els Oscars, passa davant de pel.lis com La cinta blanca de Haneke, declarada la millor pel•lícula europea de l’any i Palma d’Or a Cannes o El profeta, èxit rotund a França.
Aquest any, la gala s’ha caracteritzat d’avorrida i sense sorpreses, excepte pels premis a En tierra hostil. Els reis del entertainment han decebut en el intent de fer dels Oscars un referent en la indústria del cinema. En els Goya, entre el savoir faire de Buenafuente i el cop d’efecte de l’aparició d’Almodovar, es superava de llarg el show americà que d’altra banda no va tenir cap discurs destacable.
Això sí, que sigui una dona la guanyadora al Oscar a millor director, un premi clàssic en terra d’homes, fa que sembli que les coses comencin a canviar.
| < Anterior | Següent > |
|---|
