Som la Selva

  • Augmenta la mida de la font
  • Mida de la font per defecte
  • Disminueix la mida de la font
Home Cultura - Art Salvador Espriu, dos poemes i un record

Salvador Espriu, dos poemes i un record

Correu electrònic Imprimeix PDF
Valoració d'usuari: / 0
PitjorMillor 

230210_espriu_wu6

Aquests dies, haureu rebut un munt d’inputs sobre en Salvador Espriu en el doble aniversari de la seva mort i de la publicació de “la pell de brau” dissabte Santa Coloma homenatjarà un cop més, i ja en van… al poeta

Des d’aquí dos poemes i recordar-vos com ara fa just 10 anys Santa Coloma junt amb la seva Sinera va commemorar el 15è aniversari de la seva mort, nosaltres acollirem a la seva família, germà i nebots, amb l’ajut dels mestres de les escoles omplirem las mesures per llegir els seus poemes i l’enyora’t Nona ens oferí un muntatge al bell mig de la plaça amb centenars de poemes escrits en forma d’ocells penjats arreu. A conseqüència d’aquesta celebració en seguiren d’altres, Joan Vinyoli, Salvat-Papasseit, Marçal... fins a cinc, desprès entre tots el mataren i ell sol es va morir

230210_espriu_wu2


Cançó de pas de la tarda (Salvador Espriu - Raimon)

Entra la tranquil·la tarda
pel fosc camí de la mirada.

Enllà del mar ben treballat
pels bous del sol, endins del blat,
quan més perfecta mor la flor

a l'aire lleu, pel gran dolor

d'aquest camí de la mirada,
se'n va la tranquil·la tarda.
(1963/1966)

230210_espriu_wu1

230210_espriu_wu4

230210_espriu_wu3 230210_espriu_wu5
Indesinenter L’Espriu el va escriure en Homenatge al Dr. Jordi Rubió, però durant molt de temps quan en Raimon la cantava corria la brama de que era dedicat al secretari del PSUC Lopez Raimundo

Nosaltres sabíem
d'un únic senyor
i vèiem com
esdevenia gos.
Envilit pel ventre,
per l'afalac al ventre,
per la por,
s'ajup sota el fuet
amb foll oblit
de la raó
que té.
Arnat, menjat
de plagues,
aquest trist
número de baratilli,
saldo al circ
de la mort,
sense parar llepava
l'aspra mà
que l'ha fermat
des de tant temps
al fang.
Li hauria estat
senzill de fer
del seu silenci mur
impenetrable, altíssim:
va triar
la gran vergonya mansa
dels lladrucs.
Mai no hem pogut,
però, desesperar
del vell vençut
i elevem en la nit
un cant a crits,
car les paraules vessen
de sentit.
L'aigua, la terra,
l'aire, el foc
són seus,
si s'arrisca d'un cop
a ser qui és.
Caldrà que digui
de seguida prou,
que vulgui ara
caminar de nou,
alçat, sense repòs,
per sempre més
home salvat en poble,
contra el vent.
Salvat en poble,
ja l'amo de tot,
no gos mesell,
sinó l'únic senyor.


 

Bàner
Bàner
Bàner
Bàner