La vila de Begur segueix l’estela del simposi Joan Vinyoli que es va celebrar fa cinc anys a Santa Coloma de Farners, i el proper dissabte dia 12 de setembre retrà un homenatge al genial poeta.
Joan Vinyoli és, segons els experts, un dels grans autors de la nostra llengua. Amb una mica d’ironia, ho podem assegurar pel simple fet que el seu renom no el precedeix, i ja se sap que en aquest nostre país sovint els grans i els coneguts no solen ser els mateixos...
L’obra de Joan Vinyoli és objecte d’estudi apassionat per part de força gent (cada vegada més), i la massa crítica al seu voltant es va incrementant de manera que el 2004 Santa Coloma de Farners va acollir el ‘Simposi Vinyoli’, en el qual s’hi van aplegar grans figures de la filologia catalana per posar en comú el coneixement sobre l’autor.
D’aquelles converses i trobades en va sorgir un encàrrec: la continuïtat. I aquesta tasca tan concreta va recaure sobre Cristina Badosa, que ara és l’encarregada d’organitzar l’homenatge de Begur a Joan Vinyoli, un altre dels paisatges del poeta i font també de bona part del seu imaginari d’adult.
Us posem en situació. Cristina Badosa és doctora en filologia catalana i catedràtica de Literatura Catalana a la Universitat de Perpinyà.
Al llarg de la seva carrera ha estudiat autors cabdals i cabals de la nostra literatura com Josep Pla o Joaquim Ruyra, i darrerament ha dedicat temps i esforços a l’obra de Joan Vinyoli. Ens entrevistem amb ella a Begur, on hi té residència. Entre els estiuejants i una calor intensa, però suportable, comencem a parlar de Joan Vinyoli i de l’homenatge que tindrà lloc el dia 12 de setembre.
Som la Selva (SLS).- Cristina, com va sorgir la idea d’aquest homenatge?
Cristina Badosa (CB).- L’encàrrec se’m va fer durant la clausura del Simposi Vinyoli de Santa Coloma. No va ser una cosa massa premeditada, o almenys jo no me l’esperava. Simplement va sorgir, així de fàcil. Des d’aleshores vaig estar pensant sobre quina forma havia de tenir aquesta segona edició del simposi que, al final, s’ha quedat en homenatge per diferents raons (algunes d’elles extra-acadèmiques).
SLS.- I l’encàrrec et va caure a tu...
CB.- Sí, amb uns mitjans molt justos. Ni tan sols hi he pogut destinar un becari... tot i que el tècnic de cultura de l’Ajuntament, en Miquel Martín, ha fet una una feinada. Crec que hem aconseguit fer de la necessitat virtut, i amb aquest homenatge pretenem obrir Joan Vinyoli al gran públic.
SLS.- Com es planteja aquest homenatge?
CB.- Simplement volem fer un itinerari poètic per Begur resssegint els llocs que van ser referència per a Joan Vinyoli, després anirem al mirador amb el seu nom, i acabarem al Casino Cultural, a les 19h, amb una taula rodona i un recital poètic.
SLS.- Quins són els llocs de l’itinerari?
CB.- Per exemple, passejarem pels carrers de la població, passarem per les cases on va viure, per l’ermita de Sant Ramon on anava cada vespre, passarem per Es Garrigar, pujarem al Castell, i també anirem al mirador al qual se li ha donat el nom del poeta. Algunes de les cases i llocs de què parla Vinyoli als seus poemes ens ha costat Déu i ajut trobar-los... però gràcies a la gent del poble ara els tenim perfectament localitzats.
SLS.- Tot i que l’organització ha anat a càrrec teu, hi ha més gent que hi col.labora, no?
CB.- Si, s’ha aconseguit que personalitats importants de la cultura s’hi vinculéssin. Per exemple, tindrem la presència de Josep-Anton Fernàndez, Xavier Folch, Feliu Formosa o Josep-Maria Terricabras... al final, cap al vespre, hi haurà un recital poètic amb Anna Maluquer i Marc Egea... crec que serà una jornada interessantíssima per tothom!
CB.- Hem comptat amb la vinculació de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Ajuntament de Begur.
SLS.- Què cal fer per inscriure’s-hi?
CB.- Tan sols cal venir a Begur el dia 12 i trobar-nos davant de l’Ajuntament a les 12 del migdia. Participar a l’homenatges és totalment gratuït, i a partir del primer recital poètic els actes es van succeïnt un darrera l’altra fins al vespre.
SLS.- Quina continuïtat ha de tenir aquest homenatge?
CB.- El 2014 serà el centenari del seu naixement, i ara toca a Barcelona organitzar un simposi seguint la línia marcada a Santa Coloma i en aquest homenatge. Crec que serà un bon moment per fer-li un bon reconeixement, per exemple, posant un cartell o una placa als Jardinets de Gràcia, on va néixer. Joan Vinyoli també té un imaginari barceloní, i serà una bona excusa per continuar amb aquesta reivindicació de l’autor.
SLS.- Tornem al poeta. Abans has dit que volies donar a conèixer Vinyoli a tohtom... hi ha un Vinyoli apte per al gran públic?
BD.- Potser Joan Vinyoli és un poeta una mica hermètic i que toca temàtiques dures, però sens dubte és un dels grans (GRANS!) de la nostra literatura. És vital i pessimista alhora, es preocupa pel pas del temps i per la immediatesa... la poesia va ser la seva eina de salvació i això el converteix en interessant per a tothom. 
SLS.- Així, creus que està justificat reivindicar aquesta figura?
CB.- Sens dubte! És un autor brillant (possiblement el millor després d’Ausiàs March) i desconegut pel gran públic. Va ser un hereu del simbolisme alemany en una època en què la literatura tenia un fort component polític. Joan Vinyoli va ser fidel a si mateix pel que fa als objectius de la seva poesia, i això li va costar un cert ostracisme que, de totes totes, no es mereix!
SLS.- Certament no és un autor massa reconegut...
CB.- No, l’acadèmia el va deixar de banda fins fa ben pocs anys per qüestions més lligades a la política i als interessos que no pas a la producció poètica.
SLS.- Vinyoli encara no té una biografia oficial, no?
CB.- No. I val a dir que tot i que en algun moment algú em va suggerir l’encàrrec, jo vaig acabar molt tipa de fer biografies un cop vaig acabar amb Josep Pla. A més, crec que la persona adequada per executar aquest projecte és en Pep Solà. que em consta que aviat la tindrà enllestida.
SLS.- Aquest homenatge se centra sobretot en el Vinyoli de Begur?
CB.- Si. Joan Vinyoli va arribar aquí el 1954 amb 40 anys, tot just un parell d’anys abans de treure ‘El Callat’, que és un dels poemaris més interessants de la seva trajectòria i que va llegir aquí per primera vegada. Aquest homenatge el centrarem en la seva trajectòria a partir d’aquesta obra que és quan comença a introduir la simbologia del ‘Mar Profund’.
SLS.- Com és que Vinyoli va venir a Begur?
CB.- Va ser gràcies a les germanes de la seva esposa que ja hi venien, després aquí va coincidir amb Lluís Pericot i altres amics, com Joan Guarro, Pere Pericay, Joan Petit, Eduard Valentí Fiol, Josep Pereira, Francesc Gomà. Va pasar-hi 24 estius i va incorporar les imatges d’aquest litoal al seu imaginari... serà molt interessant recòrrer els paisatges que van marcar el poeta a través de les seves pròpies paraules!
SLS.- Per acabar, quin creus que ha de ser el resultat d’aquest homenatge?
CB.- Com a mínim n’ha de sortir un millor coneixemnet d’un poeta que crec que té una dimensió brutal! No tant fer-ne un estudi acadèmic com millorar-ne la difusió. En un altre país, Vinyoli tindria places i monuments per tot arreu, i aquí encara hem de lluitar per donar-lo a conèixer. De fet, tenim previst continuar l’homenatge en forma de conferències a diferents llocs dels Països Catalans de manera que acabi constituïnt el simposi que no vam poder fer inicialment. Començarem el 30 de novembre (data de la seva mort) a Arts Santa Mònica de Barcelona, després al gener s’hi sumarà l’Ateneu Barcelonès, i espero que podrem comptar també amb la participació de diferents universitats perquè organitzin algunes conferències que agruparíem en un sol volum ‘Vinyoliana’. Per tant, no serien les actes del simposi, sinó un aplec de conferències fetes per tot el territori.
Val a dir que la nostra conversa va ser extensa, agradable i interessantíssima. A més, la va seguir un bon passeig (en fase experimental) pels indrets que es recorreran el dia de l’homenatge. L’experiència val la pena, i més si comptem que ens ajuda a conèixer i reconèixer un dels grans poetes de la nostra llengua.
Aquesta entrevista a Cristina Badosa la vàrem fer en Pere Bassols i en Josep Borrell el dia 26 d’agost de 2009, a Begur, en una taula on hi havia una llibreta, una gravadora i una canya per a cadascún.
| < Anterior | Següent > |
|---|
