Salutacions de nou ciberlectors! Ja tenim aquí el fred hivernal que arriba amb força però no ens agafarà desprevinguts! Malgrat que ja vam parlar de les tendències per a aquest hivern no vindrà malament un repàs generalitzat. Recordem que estan de moda els barrets, les gorres especialment amb orelleres, bufandes enormes i pashmines i les botes altes, però això sí, amb els pantalons o leggins per dins! I Això és vàlid per a ambdós sexes.
Em costa molt d'entendre perquè hi ha tantes dones assassinades per les seves parelles o ex-parelles. Potser perquè en el meu concepte de respecte no hi entra aixecar mai la ma a una dona. No m'entra el cap.
No sé si vint anys davant d'una empresa poden ser suficients per poder fer tot el que un volia o més ben dit, fer que els possibles somnis es tornin realitat. Bé, això si d'un ajuntament se'n pot dir empresa! Jo crec que sí, i no crec que sigui l'únic.
La crisi, la crisi, la crisi.. sí, ens porta de cap a tots, però el món no s'acaba, o més ben dit, no té perquè acabar-se i més amb la quantitat de món que hi ha per veure i viure.
Hi ha el conte del nen que li fa una cullera de fusta al seu pare per quan sigui gran, per fer-li adonar que ell també hi arribarà de la mateixa manera que hi ha arribat l'avi de la casa. I des sobte, t’asseus a la butaca del cinema i per davant dels teus ulls passen imatges, amb dibuix animat de boníssima qualitat, explicant una historia. O més ben dit, un munt d'històries, tan reals com la mateixa vida, que et colpeixen i et deixen més que mai encongit a la butaca, i amb un rau-rau per tot el cos com feia temps que no tenia. Crec que és una pel•lícula que hauria de ser obligatòria de passar a totes les llars i escoles.
“Si descobreixes el teu valor intern, mentre estàs privat de determinades coses essencials, aleshores després, quan la normalitat torni a la teva vida, la prens amb el coneixement que mai més tornaràs a canviar els valors reals per valors externs”
Salutacions de nou ciberlectors! Ja tenim aquí el fred hivernal que arriba amb força però no ens agafarà desprevinguts! 
Em costa molt d'entendre perquè hi ha tantes dones assassinades per les seves parelles o ex-parelles. Potser perquè en el meu concepte de respecte no hi entra aixecar mai la ma a una dona. No m'entra el cap.
No sé si vint anys davant d'una empresa poden ser suficients per poder fer tot el que un volia o més ben dit, fer que els possibles somnis es tornin realitat. Bé, això si d'un ajuntament se'n pot dir empresa! Jo crec que sí, i no crec que sigui l'únic.
Ingredients: 
La crisi, la crisi, la crisi.. sí, ens porta de cap a tots, però el món no s'acaba, o més ben dit, no té perquè acabar-se i més amb la quantitat de món que hi ha per veure i viure.
Hi ha el conte del nen que li fa una cullera de fusta al seu pare per quan sigui gran, per fer-li adonar que ell també hi arribarà de la mateixa manera que hi ha arribat l'avi de la casa. I des sobte, t’asseus a la butaca del cinema i per davant dels teus ulls passen imatges, amb dibuix animat de boníssima qualitat, explicant una historia. O més ben dit, un munt d'històries, tan reals com la mateixa vida, que et colpeixen i et deixen més que mai encongit a la butaca, i amb un rau-rau per tot el cos com feia temps que no tenia. Crec que és una pel•lícula que hauria de ser obligatòria de passar a totes les llars i escoles.
“Si descobreixes el teu valor intern, mentre estàs privat de determinades coses essencials, aleshores després, quan la normalitat torni a la teva vida, la prens amb el coneixement que mai més tornaràs a canviar els valors reals per valors externs” 
Recull de poemes d’Albert Balada que acompanyen l’obra pictòrica d’Elies Domingo a la Sala Benseny de Caixa de Tarragona, el mes de març de 1999.
