Hem d'adonar-nos de com n'estem de domesticats, de com som rates de laboratori, de com som xais que van cap on el "pastor" ens vol fer anar, i tot i tenir boca i "pensar" per el nostre compte, seguim sense cridar i deixant-nos portar per les corrents que ens porten cap a un salt d'aigua sense fi, ni fons.
Treballar i treballar, per mantenir els nostres amos grassos, això em recorda la història d'un llibre que ens feien llegir de petits, cal que digui quin?
Serà veritat que els pecadors han de pair els seus pecats, i ara nosaltres, els que hem posat a la poltrona als que hi son, estem sent flagelats per aquells que ens porten per el mal camí?
Pensar amb els anys que tinc i el temps que tindré encara que treballar per mantenir aquesta colla de mentiders i lladres, fins que ells decideixin donar-me la "llibertat" i recompensar-me per els anys treballats per mantenir-los.
Es increïble com en ple segle XXI, un segle que havia de servir per eradicar malalties, per fer que la gent no passes gana, que la natura i l'home fossin un, que un piló de somnis es fessin realitat... i ara, que tot això quedi en un no res. Tinc, o vull tenir l'esperança que podré deixar de ser esclau un dia, no se quant... un dia.
| < Anterior | Següent > |
|---|
