Una vegada hi havia un alcalde que tenia deliris de grandesa i que menystenia el país del qual la seva ciutat n’era la capital, pensant sempre que la ciutat tenia un país al darrera, en comptes de pensar que la ciutat era al capdavant del país. Li agradava fer les coses a l’engròs i, sobretot, sortir a la foto davant de tots.
La naturalitat amb què t'explica la dependenta, en el meu cas, com funcionen les coses, de com es aquest món, no desconegut, però si llunyà dels "complements", altrament dits joguets sexuals, s’entén vibradors, nines inflables, preservatius i un llarg etcètera, és fascinat.
Hem d'adonar-nos de com n'estem de domesticats, de com som rates de laboratori, de com som xais que van cap on el "pastor" ens vol fer anar, i tot i tenir boca i "pensar" per el nostre compte, seguim sense cridar i deixant-nos portar per les corrents que ens porten cap a un salt d'aigua sense fi, ni fons.
A principis dels noranta en Frank Sinatra va editar un disc de duets amb altres artistes i cantants. Aquell disc presentava com a gran innovació el fet de que algunes de las cançons havien estat gravades sense que els dos cantants s’haguessin vist mai, l’artista convidat gravava la seva part des de un estudi londinenc i l’enviava amb un suport a l’estudi d’en Sinatra que l’utilitzava com si fos un instrument més de l’orquestra que tocava a l’habitació del costat.
La comarca és una unitat natural, una unitat geogràfica marcada pel terreny i pels accidents geogràfics, que la diferencien dels territoris veïns i que li donen unes peculiaritats pròpies i una unitat paisatgística, climàtica, botànica, zoològica i també humana. Les comarques condicionen la nostra activitat econòmica perquè no és el mateix viure a l’interior o a la costa, a la muntanya o al pla, a la ribera o al secà, així també matisen el caràcter de la gent i ens lliguen al territori.
Com seria el món, sense el valor de essències primigènies, sense el condicionants que esdevenen normes primigènies que ens han de guiar en el seguici permanent, aquell que ens és exigible tot hora en la veneració de la llum eterna, llum que ens guia en la veneració de la vida com un do incommensurable esdevenint llegat a conservar i preservar?
Tot i que semblin coses insignificants per ser paraules curtes, dir-te que t'estimo o demanar-te perdó, son dues paraules que dites quan toquen engrandeixen el significat que tenen.
M’agrada escoltar el so de les campanes de les esglésies quan toquen les hores, els quarts, a missa d’ofici, l’àngelus o a festa.
Llegeixo al diari que les campanes ja són legals... ah! però és que eren il·legals? Sembla que sí. Doncs, ja puc respirar tranquil·la perquè aquest so que tant m’agrada, a partir d’ara, regalarà millor les meves orelles ja que ha estat legalitzat.
Una vegada hi havia un alcalde que tenia deliris de grandesa i que menystenia el país del qual la seva ciutat n’era la capital, pensant sempre que la ciutat tenia un país al darrera, en comptes de pensar que la ciutat era al capdavant del país. Li agradava fer les coses a l’engròs i, sobretot, sortir a la foto davant de tots.
campana d'un temple d'oració.
La comarca és una unitat natural, una unitat geogràfica marcada pel terreny i pels accidents geogràfics, que la diferencien dels territoris veïns i que li donen unes peculiaritats pròpies i una unitat paisatgística, climàtica, botànica, zoològica i també humana. Les comarques condicionen la nostra activitat econòmica perquè no és el mateix viure a l’interior o a la costa, a la muntanya o al pla, a la ribera o al secà, així també matisen el caràcter de la gent i ens lliguen al territori.
Com seria el món, sense el valor de essències primigènies, sense el condicionants que esdevenen normes primigènies que ens han de guiar en el seguici permanent, aquell que ens és exigible tot hora en la veneració de la llum eterna, llum que ens guia en la veneració de la vida com un do incommensurable esdevenint llegat a conservar i preservar?
